Dels primers habitants coneguts del terme d'Ulldecona queden els onze abrics neolítics, situats a la serra de Godall (prop de l'Ermita de la Pietat), que formen el conjunt més important de Catalunya i que, com tot l'art rupestre llevantí van ser declarats al 1998 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El seu estat de conservació no és molt bo. Al gener del 2003 es va fer un tancament de protecció a distància de les pintures rupestres.
I ara, gràcies al Govern de la Generalitat, s'ha construït i equipat el Centre d'interpretació de l'Art Rupestre "Abrics de l'Ermita" que està obert al públic des de l'octubre del 2005.
A algunes de les moles de la serra de Montsià i de la serra de Godall hi ha vestigis d'assentaments ibèrics, entre els que destaca el poblat dels Castellets o la Ferradura.
Hi ha certes dades que proven el pas dels romans: el traçat de la via Augusta, que passava per la Miliana i Sant Joan del Pas. També s'han trobat indicis de viles rurals.
Del pas dels àrabs, ens queden les construccions més antigues del castell d'Ulldecona i algunes poques construccions de caire pagès.
El castell d'Ulldecona fou conquerit l'any 1148 per Ramon Berenguer IV i concedit posteriorment a l'ordre de l'Hospital que va construir els edificis més emblemàtics: la torre rodona, l'església i la torre quadrada.
La primera carta de població de la vila d'Ulldecona data de l'any 1222 i estava situada a l'interior del recinte emmurallat del castell.
L'any 1274 el poble d'Ulldecona es trasllada a la Foia, al lloc on ara hi és. Al 1373 s'inicia la construcció de l'església parroquial de Sant Lluc, que es va consagrar el 1421.
La Comanda d'Ulldecona (de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem) va exercir el seu poder sobre un ampli territori durant més de cinc segles. Durant aquest temps es van produir a Ulldecona moltes visites i estades de reis, entre les que cal destacar les de Jaume I, Carles I i Felip II. Aquest darrer, l'any 1586, va deixar en record de la seva estada un calze que avui dia forma part del tresor parroquial. Abans, però, al 1349 es va convocar el Parlament a Ulldecona per Pere el Cerimoniós i al 1414 van ser les Corts les convocades per Ferran I.
Un capítol dramàtic de la història d'Ulldecona són les guerres que l'han afectat: la dels Segadors, les guerres Carlines i l'ultima Guerra civil, que han costat a la població importants pèrdues econòmiques i humanes.
La desamortització de Mendizábal va afectar l'ordre dels frares Dominics, establerts al convent del Roser. L'altre convent existent a Ulldecona, el de les monges Agustines, no es va veure afectat per aquestes mesures i, encara avui dia, hi ha allí una comunitat de religioses.
Arribada la democràcia (1977), Ulldecona ofereix avui dia un exemple de convivència, civisme i tolerància, que la fan agradable als que hi viuen i als visitants.
.jpg)
